Vaig per el món, observant-ho tot, però sense detall, borrós, sense precisió rectilinia aparent.
Mirant la vida amb les seves formes irregulars e incompreses que em mostra degut a dioptries causades per allargaments indeguts de la materia física.
Com miralls deformadors de formes, així és com veig aquest món quan vull, una sort o una desgràcia, no sé que dir per mi és una salvació en els moments de coma creatiu que maconteixen quan tinc algún equilibri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario