Com l'onatge que pica contra la costa, encara que és ben sabut que no arriba a invair-la. Però seguirà i seguirà fins que no hi hagi terra a la que entrar i contra la que colisionar.
Així hi han èssers de denominació humana, que fan el mateix; tenen un objectiu e intenten enfilar-si encara que es donguin de cul a terra les vegades que facin falta, i potser amb ajuts de calentaments globals indeguts o altres altercats medioambientals aconseguiran l'alçada suficient per alçar-se amb el premi. Qui ho sap, tot és questió de mirar seguir mirant les onades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario