Abans jo era com l'animal ferestec que recorria el món a la meva manera, però un dia van arribar ombres extranyes i amb paranys gustosos em vaig deixar caçar. I aqui i ara em trobu, com la fera a la que el sedentarisme li ha calat entre els barrrots de la seva preso. Enbogiria sino perquè algú té la precaució de tapar-me o treure'm a passejar perquè no cridi. Tot això per un bé que el meu hoste no veu segur, però és impossat per als dos.
Per cert no sé si t'he dit el meu nom, em dic Amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario