El Món que ens envolta molt cops ens oprimeix, aquesta llibertat fictícia que respirem i transpirem, molts cops se'ns escola pels porus de la pell i s'introdueix en el nostre cos provocant-nos una sensació d'enuegament i d'opresió al pit, que costa de treure's de sobre.
Potser és una de les tantes conseqüèncie de l'humanització que hem experimentat. Potser al final sol ens quedarà convertir-nos en aquells èssers plens de plantejaments aritmètics i de sentiments inerts de llautò, als quals un amb títol d'enginyer els conecta i els programa per segons quines feines.
Potser qui sap, hauriem de seguir essent un xic animals, deixar-nos emportar per segons quines reacciones químiques, però sempre sense perdre objectivitat racional de la que gaudim desde el precís moment que vam passar de les rodes cuadrades a les rodes aerodinàmiques d'avui dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario